• Mapa polític d'Europa

• Mapa Físic Europa:

• Mapa mundi Continents.

Pintura on es representa la rendició definitiva dels musulmans davant dels reis Catòlics, és l'any que es posa fi a la reconquesta el 1492. Boabdil, rei de l'últim reducte sarraí, a l'esquerra de la imatge, es dóna per vençut davant de Fernando II d'Aragó i Isabel I de Castella, a la part dreta de la imatge. Al fons es veu l'Alhambra de Granada que espera, majestuosa, l' arribada dels nous amos. 

• L'inici de la Reconquesta: Els visigots anomenaven sarraïns als musulmans que havien conquerit la península l'any 711. Van ser els mateixos Visigots que havien quedat refugiats a la serralada Cantàbrica, en els actuals territoris de Cantàbria i Astúries, els que van iniciar la reconquesta. La reconquesta és el nom que rep el procés per mitjà del qual els cristians van anar estenen els seus dominis cap el sud, guanyant territori als sarraïns i repoblant les zones conquerides fins que els Reis Catòlics van ocupar el regne de Granada, el últim reducte musulmà, l'any 1492. La reconquesta va trigar 7 segles a aconseguir el seu objectiu.

• L'expansió de la Reconquesta: Pelagi, un noble visigot, va capitanejar l'inici de la Reconquesta. L'any 722 va derrotar als sarraïns a la batalla de Covadonga i així va frenar el seu avanç i va consolidar el regne d'Astúries que més tard passaria a anomenar-se regne de Lleó. L'any 1000 Sanç III de Pamplona regnava Aragó i Navarra i va eixamplar el seu territori i va ocupar Castella. Al morir Sanç, les seves possessions són repartides entre els seus fills, apareixen així els regnes de Castella i Aragó.

• Els orígens de Catalunya: En el territori conquerit per Carlemany, rei dels Francs, conegut com Catalunya Vella, Lluís el Piadós, successor de Carlemany, va crear-hi la Marca Hispànica ( estava formada per comtats sota la jurisdicció d'un comte). Durant el regnat de Carles el Calb, va nomenar Guifré el Pelós comte d'Urgell i de la Cerdanya, i més tard, de Girona i Barcelona. Després de la seva mort, els comtes van deixar de ser designats pels reis francs i és aquest es tornà un càrrec hereditari. Durant aquesta època els sarraïns van continuar fent incursions a Catalunya Vella, per aquest motiu Borrell II, comte de Barcelona, es va negar a signar la renovació del jurament de fidelitat amb els reis francs. Aquesta decisió va determinar la independència dels comtats catalans respecte als francs.

Parts d'un monestir:

Per trobar la descripció de les parts del monestir, podeu fer servir aquesta enciclopèdia:enciclopèdia.cat.

Per a la segona part de l'activitat, podeu buscar el monestir en aquesta web: Monestirs de Catalunya.

• L'església durant l'edat mitjana: l'església no va patir un esfondrament com l'imperi Romà d'Occident, sinó que va conservar una organització sòlida i un poder polític notable. Van mantenir viva la cultura i els monestirs van se els centres culturals de l'època. Una de les dedicacions dels monjos dels monestirs era la còpia de manuscrits d'obres d'autors clàssics, la feina es repartia, hi havia un escrivà que es dedicava a la cal. cal·ligrafia, un altre a les miniatures i pintures i un altre a la portada del llibre. Gràcies a aquesta feina es va preservar i transmetre el llegat cultural grecoromà.

• Les heretgies durant l'edat mitjana: a occident el cristianisme estava unificat i tenia la seva seu a Roma, però van començar a aparèixer altres corrents. Aquest fet va fer que Roma adoptés dos posicions: en alguns casos va acceptar nous ordres religiosos, com els franciscans. En altres, les creences atacaven directament la doctrina cristiana i l'autoritat papal, aleshores es consideraven heretgies i eren perseguides. Per combatre les heretgies es va crear la inquisició, un cos especialitzat en perseguir i ajusticiar als heretges.

• L'heretgia albigesa: també anomenada heretgia dels càtars al territori d'Occitània ( sud de França i nord de Catalunya. El papa Inocenci III va considerar que constituïen una amenaça i, amb l'ajuda de França, va començar una croada albigesa.

Calendari Medieval on cada mes de l'any està relacionat amb una feina del camp.

• La Societat rural: podem considerar que la societat de l'Alta edat mitjana es dividia en:

Expansió de l'imperi Carolingi en temps de Carlemany.

• L'imperi Carolingi: creat pels francs, aquest regne comprenia territoris amb població d'origen germànics i territoris de població llatina. A mitjans del s VIII, Pipí el Breu va sotmetre la Gàl·lia i va cedir al papa els territoris de la itàlia central. Carlemany que va crear l'imperi Carolingi, va sotmetre a molts pobles intentant restaurar l'Imperi Romà d'Occident. Aquest imperi va entrar en decadència després de la mort de Carlemany, fins a la seva divisió amb el Tractat de Verdum ( mitjans s IX).

• Les noves invacions: durant els segles IX i X es tornen a succeir noves onades d'invasions a Europa. Els normands, d'origen escandinau, van assolar les illes Britàniques i les valls del Rin, i van arribar fins i tot a la Mediterrània. Els eslaus, es van estendre pels rius Volga i Elba i la mar Adriàtica.

• El Sacre Imperi romanogermànic: es va constituir a la segona meitat del segle X i comprenia els regnes de Germània i Itàlia, entre d'altres. Els emperadors germànics es consideraven continuadors de l'imperi Carolingi i el seu objectiu era establir l'Imperi Romà d'Occident. Frederic II de Hohenstaufen, emperador del Sacre Imperi va establir la cort a Sicília, va impulsar el comerç marítim a la Mediterrània i va convertir la cort en un gran centre cultural i humanístic. Després de la mort de Frederic, mitjans segle XIII, es van anar perdent molts territoris de l'imperi i debilitant fins a la seva desintegració.

• L'art a l'islam: l'arquitectura islàmica és bàsicament religiosa, per això la mesquita és l'element central. Però també trobem un gran desenvolupament de l'aquitectura civil: palaus ( com l'Alhambra de Granada), hospitals, mercats i madrasses ( escoles on s'ensenya religió).

• Característiques de l'art islàmic: els musulmans van refusar l'arc de mig punt i van adoptar l'arc de ferradura. Tota la decoració era de motius vegetals, geomètrics, llaceries i cal·ligràfics. Això es debia al fet que l'islam prohibeix la representació de figures humanes o animals, per evitar els ídols, per això no hi havia escultura ni pintura.

• La mesquita: la mesquita és l'edifici musulmà de culte ( el culte islàmic consisteix sobretot en l'oració). Distinguim diferents parts:

• L'islam i la cultura occidental: va haver-hi un intercanvi cultural molt important entre l'herència grecoromana i la cultura islàmica. Es van traduir molts llibres de la cultura occidental a a la islàmica i també al reves, obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí. Heu de pensar que en el món islàmic hi havia una actitud científica més racional que en el món cristià en aquells temps.

• El pensament a l'islam: Pel que fa a grau d'intolerància vers a les altres cultures i religions, la civilització islàmica era semblant a la cristiana. Però en el cas concret de la conquesta de l'Al Andalus, la convivència entre religions va ser bastant bona.

• La ciència a l'Islam: els àrabs van destacar en diferents àmbits: en les matemàtiques, van perfeccionar el sistema numèric decimal, la geometria i l'àlgebra. Pel que fa a la medicina, cal destacar la figura d'Avicenna. També van fer aportacions en l'astronomia, la geografia, la física i la química.

• La tècnica de l'islam: van superar els coneixement occidentals en el terreny de les obres hidràuliques i la irrigació. També van ser els difusors de l'astrolabi, un instrument per mesurar l'altura dels astres.

• L'Imperi Romà d'Orient:

• Els pobles germànics: els romans els anomenaven bàrbars ( estrangers), perquè vivien fora de les fronteres de l'Imperi. Eren ramaders i conreaven el cereal, no tenien una organització política estable. Ex: Els Visigots ( sud de la Gàl·lia i península ibèrica), els Francs (nord de la Gàl·lia), els saxons ( a britània),etc.

• Vàndals, Sueus i Alans:

1. Vàndals: van ocupar diferents zones del sud de la Península, més tard va ser expulsats pels visigots.

    

2. Sueus: Procedents de les terres properes a la mar bàltica, al nord d'Europa. Es van establir a l'oest de la península fins que van ser derrotats i assimilats pels visigots.

    

3. Alans: Procedents del nord de la serralada del Caucas. Van emigrar cap el nord d'Àfrica.

• El poble visigot: eren nòmades guerrers que van traspassar les fronteres de l'Imperi Romà. Van arribar a saquejar Roma i, finalment, van creuar els Pirineus i es van establir a la Península Ibèrica.

• El poble visigot a la Península: durant el regnat de Leovigild a finals del segle VI, es crea un poder fort i centralitzat a la Península Ibèrica amb capital a Toledo. Els seu fill acaba l'obra començada pel seu pare, al aconseguir també la unitat religiosa del regne amb la conversió al catolicisme.

• La fragmentació d'Europa: L'edat Mitjana és un període històric que va del sV al s XV. Es divideix en dos períodes:

• L'alta edat mitjana: que va des de l'esfondrament de l'Imperi Romà d'Occident (any 476 d.C.), fins a la revolució feudal a l'entorn de l'any 1000.

• La baixa edat mitjana: que va des del segles X-XI, fins el sXV quan Constantinoble va ser conquerida per els turcs.

• L'afebliment de l'Imperi Romà: Les incursions dels pobles bàrbars i l'impossibilitat de l'exèrcit per arribar a controlar totes les fronteres de l'Imperi, va fer que les ciutats , que van perdre importància política i econòmica, s'anessin despoblant.

   

• L'emperador Justinià el Gran: A partir del segle VII amb l'expansió de l'Islam a Europa distingirem tres zones:

  - L'Imperi Bizantí: continuació de l'Imperi Romà d'Orient.

  - L'Europa Occidental: dividida en regnes cristians febles.

  - Els dominis musulmans.